INTRODUCCIÓ
La
pel·lícula tracta de la història de les emocions d’una nena i de com canvia i
madura la seva personalitat degut a uns fets que li succeeixen a l’edat d’onze
anys. Relata la importància de la gestió de les emocions i de com poden madurar
i convertir-se en més complexes a mida que ens van passant coses i creixem.
EMOCIONS
La
pel·lícula ens mostra com funcionen les emocions en la ment d’una noia de 10
anys. En aquesta pel·lícula ens trobem amb 5 emocions que són les que condueixen
la vida d’aquesta noia. Aquestes emocions són:
·
Alegria: aquesta emoció
s’encarrega de donar positivitat als moment que viu la nena i intentar que
actuï menys la tristesa.
·
Tristesa: és l’emoció que no
fa més que molestar la pel·lícula, però al final es donen conta les altres
emocions que la tristesa és tant important com les altres emocions.
·
Ràbia: s’encarrega de la
ira de la noia, actua en moments que no actua l’alegria.
·
Fàstic: s’encarrega de que
la noia no mengi res del que no li agrada, no s’apropi a certs llocs...
·
Por: es podria dir que
s’encarrega de que la nena es mantingui sana i salva.
Aquestes
cinc emocions sempre estan presents a la vida de la noia des del seu naixement,
encara que depenent cada situació actuen en més o menys mesura. Aquestes
emocions es coordinen entre elles per fer prendre unes decisions o unes altres
a la nena. Hi ha emocions que actuen durant uns segons deixant pas a les
altres, un exemple seria quan la noia està plorant i de sobte li ve un record
d’un moment familiar passat al qual anava lligada l’alegria, en el moment que
apareix el record la por deixa pas a l’alegria.
La
pel·lícula ens mostra la importància de les emocions en el nostre dia a dia.
Cada experiència que vivim ens genera un record
que va lligat amb la emoció que ens va transmetre en aquell moment. Els records
que es generen, en la pel·lícula es representen amb unes esferes del color de
la emoció, poden contindre una o vàries emocions a la vegada.
MODELS MENTALS
Les
emocions a l’igual que les creences ens poden generar unes barreres emocionals davant d’unes situacions noves. Aquestes
barreres es creen degut a les emocions que ens van transmetre en situacions
semblants viscudes en un passat. Un exemple seria quan van a la pizzeria del
nou barri on es muden i només tenen pizzes de bròquil i elles se’n van sense
menjar. En aquesta situació va actuar el record de quan era petita i va provar
el bròquil i no li va agradar, en aquest cas l’emoció que anava associada era
la de fàstic.
D’aquests
records hi han uns quants que són essencials ja que marquen la nostra
personalitat i el nostre comportament davant de situacions que vivim. Aquests
records essencials van canviant a lo llarg de la nostra vida degut a fets que
considerem importants i que ens marquen. En la pel·lícula la noia quan fa un
pas important a la seva vida que la marca, com és la mudança, ella madura i
canvia els seus records essencials per uns altres que contenen vàries emocions,
creant així noves illes de personalitat.
MEMÒRIA I SUBCONSCIENT
Tot el conjunt
de records que genera la noia en un dia, quan se’n va a dormir s’emmagatzemen
en uns grans passadissos, aquests passadissos constitueixen la memòria de la noia. Els record van
tornant a la consciència de la noia de tant en tant i es desfà dels que no són
importants, que els representen com a esferes grises.
Quan la
noia va a dormir apareixen els somnis,
que són un conjunt de fets que ha viscut barrejat amb imaginacions. Aquests
estan molt ben representats per uns ninots que cada nit fan una funció i es
disfressen de persones que ha vist alguna vegada. Queda clar que en els somnis
no actua la nostra intel·ligència racional sinó que el nostre subconscient. Els
pensaments racionals van representats amb un tren que apareix quan es desperta
la nena, llavors tot es fica en marxa.
GESTIÓ DE LES EMOCIONS
En la pel•lícula surt molt be
representada la gestió de les emocions de la noia. Quan és una nena petita les
seves emocions són més “extremes”, o tot és alegria o tot tristesa, por, etc.
En la infància de la nena predomina la emoció de la alegria per sobre de les
altres, però a mida que va transcorrent la pel•lícula va es van barrejant
emocions poc a poc. Al principi a l’emoció de la tristesa no se la volia per a
res, però desprès d’uns fets que van marcar la història de la noia es varen
donar compte de que és tant important com qualsevol altra emoció. El fet que
existeixi la tristesa pot fer que aparegui la alegria posteriorment en el
mateix record, per exemplificar aquesta afirmació podem veure clarament a la
pel•lícula com un record que estava emmagatzemat com a record alegre, fent
marxa enrere veiem que procedia d’un record trist: el record de que l’equip
animava a la noia tot i que va fallar l’últim cop.
COM SERÀ RILEY EN 1O ANYS?
Donat que
la nena ha demostrat saber controlar les seves emocions, baixant-se de
l’autobús i tornant amb els seus pares, predic que serà una persona madura
emocionalment que no es deixarà guiar per una sola emoció en moments concrets
de la seva vida.
En el
futur seguirà sent una persona molt positiva ja que la seva emoció que destaca
per sobre de la resta és l’alegria. Sabrà trobar la part bona de totes les
coses que li succeeixin.
Tindrà
bones habilitats socials ja que sap gestionar les seves emocions i té la
capacitat de saber què estan sentint els altres. El fet de que posseeixi
aquestes capacitats li faran molt més fàcil mantenir relacions socials amb la
gent.
CONCLUSIONS
Per a
concloure aquest estudi deixaré un seguit de conclusions que he extret de la
pel·lícula:
·
Les nostres emocions condicionen el nostre comportament.
·
La gestió de les nostres emocions és un fet vital en la
nostra existència. Les emocions que sentim ens condicionen i ens creen certs
models mentals de manera inconscient.
·
Totes les nostres emocions són importants, en magnituds
diferents depenent cada situació però sempre són presents.
·
La capacitat emocional madura amb el pas del temps.
·
Els nostres records adquireixen noves emocions més
complexes dels records de quan èrem petits.
·
No és una pel·lícula per a que la entengui un nen...
