Anàlisis psicològic d'Inside Out

INTRODUCCIÓ

La pel·lícula tracta de la història de les emocions d’una nena i de com canvia i madura la seva personalitat degut a uns fets que li succeeixen a l’edat d’onze anys. Relata la importància de la gestió de les emocions i de com poden madurar i convertir-se en més complexes a mida que ens van passant coses i creixem.

EMOCIONS

La pel·lícula ens mostra com funcionen les emocions en la ment d’una noia de 10 anys. En aquesta pel·lícula ens trobem amb 5 emocions que són les que condueixen la vida d’aquesta noia. Aquestes emocions són:

·        Alegria: aquesta emoció s’encarrega de donar positivitat als moment que viu la nena i intentar que actuï menys la tristesa.

·        Tristesa: és l’emoció que no fa més que molestar la pel·lícula, però al final es donen conta les altres emocions que la tristesa és tant important com les altres emocions.

·        Ràbia: s’encarrega de la ira de la noia, actua en moments que no actua l’alegria.

·        Fàstic: s’encarrega de que la noia no mengi res del que no li agrada, no s’apropi a certs llocs...

·        Por: es podria dir que s’encarrega de que la nena es mantingui sana i salva.

Aquestes cinc emocions sempre estan presents a la vida de la noia des del seu naixement, encara que depenent cada situació actuen en més o menys mesura. Aquestes emocions es coordinen entre elles per fer prendre unes decisions o unes altres a la nena. Hi ha emocions que actuen durant uns segons deixant pas a les altres, un exemple seria quan la noia està plorant i de sobte li ve un record d’un moment familiar passat al qual anava lligada l’alegria, en el moment que apareix el record la por deixa pas a l’alegria.

La pel·lícula ens mostra la importància de les emocions en el nostre dia a dia. Cada experiència que vivim ens genera un record que va lligat amb la emoció que ens va transmetre en aquell moment. Els records que es generen, en la pel·lícula es representen amb unes esferes del color de la emoció, poden contindre una o vàries emocions a la vegada.

MODELS MENTALS

Les emocions a l’igual que les creences ens poden generar unes barreres emocionals davant d’unes situacions noves. Aquestes barreres es creen degut a les emocions que ens van transmetre en situacions semblants viscudes en un passat. Un exemple seria quan van a la pizzeria del nou barri on es muden i només tenen pizzes de bròquil i elles se’n van sense menjar. En aquesta situació va actuar el record de quan era petita i va provar el bròquil i no li va agradar, en aquest cas l’emoció que anava associada era la de fàstic.

D’aquests records hi han uns quants que són essencials ja que marquen la nostra personalitat i el nostre comportament davant de situacions que vivim. Aquests records essencials van canviant a lo llarg de la nostra vida degut a fets que considerem importants i que ens marquen. En la pel·lícula la noia quan fa un pas important a la seva vida que la marca, com és la mudança, ella madura i canvia els seus records essencials per uns altres que contenen vàries emocions, creant així noves illes de personalitat.

MEMÒRIA I SUBCONSCIENT

Tot el conjunt de records que genera la noia en un dia, quan se’n va a dormir s’emmagatzemen en uns grans passadissos, aquests passadissos constitueixen la memòria de la noia. Els record van tornant a la consciència de la noia de tant en tant i es desfà dels que no són importants, que els representen com a esferes grises.

Quan la noia va a dormir apareixen els somnis, que són un conjunt de fets que ha viscut barrejat amb imaginacions. Aquests estan molt ben representats per uns ninots que cada nit fan una funció i es disfressen de persones que ha vist alguna vegada. Queda clar que en els somnis no actua la nostra intel·ligència racional sinó que el nostre subconscient. Els pensaments racionals van representats amb un tren que apareix quan es desperta la nena, llavors tot es fica en marxa.

GESTIÓ DE LES EMOCIONS

En la pel•lícula surt molt be representada la gestió de les emocions de la noia. Quan és una nena petita les seves emocions són més “extremes”, o tot és alegria o tot tristesa, por, etc. En la infància de la nena predomina la emoció de la alegria per sobre de les altres, però a mida que va transcorrent la pel•lícula va es van barrejant emocions poc a poc. Al principi a l’emoció de la tristesa no se la volia per a res, però desprès d’uns fets que van marcar la història de la noia es varen donar compte de que és tant important com qualsevol altra emoció. El fet que existeixi la tristesa pot fer que aparegui la alegria posteriorment en el mateix record, per exemplificar aquesta afirmació podem veure clarament a la pel•lícula com un record que estava emmagatzemat com a record alegre, fent marxa enrere veiem que procedia d’un record trist: el record de que l’equip animava a la noia tot i que va fallar l’últim cop.

COM SERÀ RILEY EN 1O ANYS?

Donat que la nena ha demostrat saber controlar les seves emocions, baixant-se de l’autobús i tornant amb els seus pares, predic que serà una persona madura emocionalment que no es deixarà guiar per una sola emoció en moments concrets de la seva vida.

En el futur seguirà sent una persona molt positiva ja que la seva emoció que destaca per sobre de la resta és l’alegria. Sabrà trobar la part bona de totes les coses que li succeeixin.

Tindrà bones habilitats socials ja que sap gestionar les seves emocions i té la capacitat de saber què estan sentint els altres. El fet de que posseeixi aquestes capacitats li faran molt més fàcil mantenir relacions socials amb la gent.

CONCLUSIONS

Per a concloure aquest estudi deixaré un seguit de conclusions que he extret de la pel·lícula:

·        Les nostres emocions condicionen el nostre comportament.

·        La gestió de les nostres emocions és un fet vital en la nostra existència. Les emocions que sentim ens condicionen i ens creen certs models mentals de manera inconscient.

·        Totes les nostres emocions són importants, en magnituds diferents depenent cada situació però sempre són presents.

·        La capacitat emocional madura amb el pas del temps.

·        Els nostres records adquireixen noves emocions més complexes dels records de quan èrem petits.

·        No és una pel·lícula per a que la entengui un nen...

Google Analytics - Definiciones básicas

Para empezar a llevar la analítica web de nuestra página, deberemos tener claros unas definiciones básicas:

• Porcentaje de rebote: será el tiempo y la interacción del visitante con el sitio web. Si el visitante sale de nuestra página a los pocos segundos o no interacciona con ella de ninguna manera, Analytics lo contará como un rebote. 
  Una forma fácil de entenderlo será como un visitante que entra en nuestra página y rebota por el motivo que sea como si fuera una pelota.
  La regla que sigue por lo común en las páginas web es que cuanto menor porcentaje de rebote, mejor será la página. Lo ideal será que se encuentre en menos de un 25%. Si la página está por encima de 75% se debería plantear cambiar la página entera desde 0.

• Porcentaje de abandono: se define como la relación entre los usuarios que realizan una compra y los que se quedan en medio del proceso de compra y abandonan.

• Landing page: página de destino. Es la página a la cual llega un usuario que accede desde un enlace (banner, anuncio, etc.).

• Objetivo: son los pasos o acciones que queremos que haga un usuario en nuestra página web. Unos ejemplos serían que un usuario realizara una compra o solicite recibir información de nuestra página.

• Conversión: se cuenta cada vez que alcanzamos un objetivo. 

• Evento: sirven para rastrear las acciones realizadas por un usuario en nuestra página.
• Embudo de conversión: cuando hay una transición, el embudo multicanal es el camino recorrido por el internauta desde que pone el artículo en el cesto de la compra hasta que clica en comprar producto. Su función es saber el recorrido que hace por nuestra página para saber redirigir mejor nuestra publicidad o la disposición de la página.

• Visita: son el número de veces que un usuario ha estado en tu página web. Cada vez que éste sale del navegador y vuelve a entrar contabiliza como una visita nueva.
  También cuenta como una visita nueva si permanece inactivo durante más de 30 minutos (se puede cambiar el tiempo en la configuración de Analytics.

• Usuario único: se define como un usuario. Este usuario puede realizar varias visitas en un día, pero solo se le contará como un único usuario.

• URL: Uniform Resource Locator. Es la dirección de cualquier sitio web, en este caso es davidyelmarketing.blogspot.es.com

• URI: Uniform Resource Identifier. La parte del URL que va después de .com/, .es/...

• (not set): es el dato que adopta un valor en Analytics cuando éste no ha recibido suficiente información del valor seleccionado.

• (not provided):  cuando un usuario utiliza su cuenta de Google, cualquier búsqueda natural desde este buscador se transmitirá como palabra igual a (not provided).

Cualquier duda que tengáis a cerca de Google Analytics no dudéis en dejar un comentario y lo responderé en cuanto pueda.

Intel·ligència Emocional d'Adolf Hitler

Primer de tot i abans de començar dir que aquest treball està realitzat des d’un punt de vista psicològic, no moral ni ètic.

Introducció a la IE

L’èxit humà, entès com l’habilitat de proposar-se un objectiu i complir-lo, es deu en gran mida a la intel·ligència emocional.

Quan ens parlen d’intel·ligència emocional ens parlen de la capacitat d’una persona de gestionar les seves emocions i les dels altres  d’una manera eficaç. Amb aquesta definició inconscientment atribuïm aquesta capacitat a bons actes ja que els que posseeixen més IE acostumen a ser les persones més influents, però aquesta capacitat s’ha utilitzat des de que el món és món a fer el mal. Com diu la mateixa definició és la capacitat de gestionar les emocions dels demés, ja sigui per convèncer-los o per a motivar i ajudar-los.

Molta gent dedica la seva vida a ajudar a demés persones gràcies a la seva IE, un cas podria ser un psicòleg o un coach en una empresa. Un cas més famós d’IE és el conegut Martin Luther King; Martin va ser un pastor estatunidenc que va lluitar per als drets civils dels afroamericans, va ser una persona que va saber com gestionar les emocions de les altres persones utilitzant sobretot la seva gran capacitat d’oratòria, tothom hem sentit parlar del seu famós discurs “Tinc un somni”.

Però també és cert que qual les persones incrementen les seves habilitats emocionals, són potencialment més capaces manipulant als altres. Per una banda, el control de les pròpies emocions pot derivar en disfressar els nostres propis sentiments i intencions. I per una altra banda, quan coneixes els sentiments dels altres pots motivar-los a fer coses que van en contra dels nostres desitjos. Els líders que gestionen les nostres emocions poden robar-nos la nostra capacitat de raonament. 

Gestió de la seva IE

Adolf Hitler és mundialment conegut per la seva participació en la WWII, l’holocaust, però anem a analitzar a aquesta persona. A dia d’avui segueix sent sorprenent com va ser capaç de mobilitzar a milions d’alemanys en pro dels seus desitjos.

Fent una mica d’història, Hitler va quedar temporalment cec per un atac amb gasos tòxics i va ser traslladat a un hospital de la campanya. Allà va ser diagnosticat com a perillosament psicòtic, una mania que es va acréixer quan Alemanya va capitular al novembre de 1918.

Més tard, les condicions que el Tractat de Versalles va establir van contribuir a crear les condicions socials i polítiques que li donarien el poder. En setembre de 1919 es va unir a un petit partit d’extrema dreta, el Partir Obrer Alemany, el futur partit nazi.

Dos anys després ja havia guanyat una gran notorietat amb els seus discursos, en els quals atacava als grups rivals i als jueus. En els discursos emfatitzava que repudiaria el Tractat de Versalles, suspendria el pagament d’indemnitzacions, controlaria la corrupció i generaria empleu, aquest últim va ser un factor decisiu donat que hi havia 6 milions d’alemanys a l’atur.

Hitler va aprofitar la crisis econòmica per guanyar vots: va prometre crear llocs de treball i tornar a Alemanya la seva glòria. Tot i que va ser derrotat en les eleccions de 1932, va promoure una gran onada de revoltes que van portar al Govern al col·lapse. Així, el 30 de gener de 1933 va ser elegit canceller. Any i mig després es va nombrar Fürer , que vol dir guia, i es va preparar per eliminar tota la oposició. El partit nazi es va encarregar dels aspectes burocràtics i va iniciar el procés d’eliminació dels enemics d’Alemanya, va prendre el control de la economia i va crear la Gestapo.

El Fürer havia preparat el país a consciencia per a la guerra. Hitler va aprofitar el sentiment de vergonya nacional originat rere la WW1 per intentar destruir als pobles inferiors. El que va fer va ser donar al poble uns culpables de les seves desgràcies, afirmant que els temps que estaven passant els alemanys era culpa dels jueus, no va ser tant difícil donat que van causar les dues caigudes financeres patides al país. Va saber donar al poble una esperança que fins ara no tenia, va saber gestionar tant bé les emocions del poble alemany que va ser capaç de transmetre la seva pròpia bogeria a molts milers de persones que el van seguir incondicionalment.

Aquesta cita va ser de les més famoses de Hitler, la va dir abans de ser escollit canceller d’Alemanya:

 “Hi ha milions d’orfes, esguerrats i viudes entre nosaltres. També ells tenen drets! Per a l’Alemanya d’avui ningú ha mort ni ha quedat esguerrat, orfe o viuda. Tenim el deute amb aquests milions de construir una nova Alemanya! "

Capacitat d’oració de Hitler

Adolf Hitler va passar molts anys estudiant els efectes del seu llenguatge corporal en les emocions al seu auditori. Més d’un historiador ha afirmat que no va arribar a ser un gran orador per casualitat: el seu estil va ser resultat d’un extenuant treball d’assaigs de diverses tonalitats i gestos, i de l’anàlisi de les imatges dels seus moviments.

Característiques dels discursos:

• Abans de començar el seu discurs, Hitler es mostrava molt tranquil i seré. Poc després de començar el discurs realitzava moviments de canells i mans de manera violenta, acompanyant-los amb expressions facials que eren fortes, dures i calculades amb el fi de no desentonar amb el poder que mostrava la resta del cos.

• Parlava el temps idoni, ni massa ni molt poc, el suficient per a transmetre el seu missatge.

• Adaptava els discursos a l’objectiu de cada un d’aquests. Quan havia de fer un discurs motivador o per a guanyar-se a la gent utilitzava diferents tonalitats i gestos de quan feia un discurs merament informatiu.

• Es mostrava decidit i confiat, la seva motivació la sabia transmetre als oients de manera clara i eficaç. No deixava dubte de que sabia de què parlava.

• Acompanyava la tonalitat a cada frase. Degut a les hores d’estudi de cada discurs, Hitler sabia perfectament quan pujar el to de veu i quan baixar-lo.

• Posava molt de sentiment en el que deia, estava totalment convençut del que estava parlant. La energia dels seus discursos eren el fet decisiu dels mateixos, no pas el contingut.

• La seva comunicació no verbal era senzillament perfecte. Cada frase, cada paraula que volia emfatitzar realitzava un gest diferent de manera no repetitiva. Aquest fet feia que guanyés en credibilitat i se’l veia molt confiat en el que deia. Les mans sempre estaven visibles i davant donant així una sensació de serenitat. 

Quan acabava els discursos estava físicament esgotat donat el esforç que hi ficava en cadascun d’ells.

Tots aquests elements estaven en consonància i va fer de Hitler un dels millors oradors de la història. 

Com a conclusió podem dir que Hitler tenia una gran IE, no només pel fet de ser un gran orador sinó pel fet de que sabia què dir en cada moment, què volia escoltar el poble i com gestionar les emocions dels alemanys fins a tal punt de poder-los manipular.