Intel·ligència Emocional d'Adolf Hitler

Primer de tot i abans de començar dir que aquest treball està realitzat des d’un punt de vista psicològic, no moral ni ètic.

Introducció a la IE

L’èxit humà, entès com l’habilitat de proposar-se un objectiu i complir-lo, es deu en gran mida a la intel·ligència emocional.

Quan ens parlen d’intel·ligència emocional ens parlen de la capacitat d’una persona de gestionar les seves emocions i les dels altres  d’una manera eficaç. Amb aquesta definició inconscientment atribuïm aquesta capacitat a bons actes ja que els que posseeixen més IE acostumen a ser les persones més influents, però aquesta capacitat s’ha utilitzat des de que el món és món a fer el mal. Com diu la mateixa definició és la capacitat de gestionar les emocions dels demés, ja sigui per convèncer-los o per a motivar i ajudar-los.

Molta gent dedica la seva vida a ajudar a demés persones gràcies a la seva IE, un cas podria ser un psicòleg o un coach en una empresa. Un cas més famós d’IE és el conegut Martin Luther King; Martin va ser un pastor estatunidenc que va lluitar per als drets civils dels afroamericans, va ser una persona que va saber com gestionar les emocions de les altres persones utilitzant sobretot la seva gran capacitat d’oratòria, tothom hem sentit parlar del seu famós discurs “Tinc un somni”.

Però també és cert que qual les persones incrementen les seves habilitats emocionals, són potencialment més capaces manipulant als altres. Per una banda, el control de les pròpies emocions pot derivar en disfressar els nostres propis sentiments i intencions. I per una altra banda, quan coneixes els sentiments dels altres pots motivar-los a fer coses que van en contra dels nostres desitjos. Els líders que gestionen les nostres emocions poden robar-nos la nostra capacitat de raonament. 

Gestió de la seva IE

Adolf Hitler és mundialment conegut per la seva participació en la WWII, l’holocaust, però anem a analitzar a aquesta persona. A dia d’avui segueix sent sorprenent com va ser capaç de mobilitzar a milions d’alemanys en pro dels seus desitjos.

Fent una mica d’història, Hitler va quedar temporalment cec per un atac amb gasos tòxics i va ser traslladat a un hospital de la campanya. Allà va ser diagnosticat com a perillosament psicòtic, una mania que es va acréixer quan Alemanya va capitular al novembre de 1918.

Més tard, les condicions que el Tractat de Versalles va establir van contribuir a crear les condicions socials i polítiques que li donarien el poder. En setembre de 1919 es va unir a un petit partit d’extrema dreta, el Partir Obrer Alemany, el futur partit nazi.

Dos anys després ja havia guanyat una gran notorietat amb els seus discursos, en els quals atacava als grups rivals i als jueus. En els discursos emfatitzava que repudiaria el Tractat de Versalles, suspendria el pagament d’indemnitzacions, controlaria la corrupció i generaria empleu, aquest últim va ser un factor decisiu donat que hi havia 6 milions d’alemanys a l’atur.

Hitler va aprofitar la crisis econòmica per guanyar vots: va prometre crear llocs de treball i tornar a Alemanya la seva glòria. Tot i que va ser derrotat en les eleccions de 1932, va promoure una gran onada de revoltes que van portar al Govern al col·lapse. Així, el 30 de gener de 1933 va ser elegit canceller. Any i mig després es va nombrar Fürer , que vol dir guia, i es va preparar per eliminar tota la oposició. El partit nazi es va encarregar dels aspectes burocràtics i va iniciar el procés d’eliminació dels enemics d’Alemanya, va prendre el control de la economia i va crear la Gestapo.

El Fürer havia preparat el país a consciencia per a la guerra. Hitler va aprofitar el sentiment de vergonya nacional originat rere la WW1 per intentar destruir als pobles inferiors. El que va fer va ser donar al poble uns culpables de les seves desgràcies, afirmant que els temps que estaven passant els alemanys era culpa dels jueus, no va ser tant difícil donat que van causar les dues caigudes financeres patides al país. Va saber donar al poble una esperança que fins ara no tenia, va saber gestionar tant bé les emocions del poble alemany que va ser capaç de transmetre la seva pròpia bogeria a molts milers de persones que el van seguir incondicionalment.

Aquesta cita va ser de les més famoses de Hitler, la va dir abans de ser escollit canceller d’Alemanya:

 “Hi ha milions d’orfes, esguerrats i viudes entre nosaltres. També ells tenen drets! Per a l’Alemanya d’avui ningú ha mort ni ha quedat esguerrat, orfe o viuda. Tenim el deute amb aquests milions de construir una nova Alemanya! "

Capacitat d’oració de Hitler

Adolf Hitler va passar molts anys estudiant els efectes del seu llenguatge corporal en les emocions al seu auditori. Més d’un historiador ha afirmat que no va arribar a ser un gran orador per casualitat: el seu estil va ser resultat d’un extenuant treball d’assaigs de diverses tonalitats i gestos, i de l’anàlisi de les imatges dels seus moviments.

Característiques dels discursos:

• Abans de començar el seu discurs, Hitler es mostrava molt tranquil i seré. Poc després de començar el discurs realitzava moviments de canells i mans de manera violenta, acompanyant-los amb expressions facials que eren fortes, dures i calculades amb el fi de no desentonar amb el poder que mostrava la resta del cos.

• Parlava el temps idoni, ni massa ni molt poc, el suficient per a transmetre el seu missatge.

• Adaptava els discursos a l’objectiu de cada un d’aquests. Quan havia de fer un discurs motivador o per a guanyar-se a la gent utilitzava diferents tonalitats i gestos de quan feia un discurs merament informatiu.

• Es mostrava decidit i confiat, la seva motivació la sabia transmetre als oients de manera clara i eficaç. No deixava dubte de que sabia de què parlava.

• Acompanyava la tonalitat a cada frase. Degut a les hores d’estudi de cada discurs, Hitler sabia perfectament quan pujar el to de veu i quan baixar-lo.

• Posava molt de sentiment en el que deia, estava totalment convençut del que estava parlant. La energia dels seus discursos eren el fet decisiu dels mateixos, no pas el contingut.

• La seva comunicació no verbal era senzillament perfecte. Cada frase, cada paraula que volia emfatitzar realitzava un gest diferent de manera no repetitiva. Aquest fet feia que guanyés en credibilitat i se’l veia molt confiat en el que deia. Les mans sempre estaven visibles i davant donant així una sensació de serenitat. 

Quan acabava els discursos estava físicament esgotat donat el esforç que hi ficava en cadascun d’ells.

Tots aquests elements estaven en consonància i va fer de Hitler un dels millors oradors de la història. 

Com a conclusió podem dir que Hitler tenia una gran IE, no només pel fet de ser un gran orador sinó pel fet de que sabia què dir en cada moment, què volia escoltar el poble i com gestionar les emocions dels alemanys fins a tal punt de poder-los manipular.